Libro del retorno

Rosa Galdona nos acerca un poemario en reducido formato pero muy grande en expresada iniciativa, ternura y sentimiento. Un poemario que alegra y sobrecoge, haciéndonos ir a las entrañas de la vida. Y es que deja en esa víscera que se llama corazón una pronunciada nostalgia que nos ve. La poesía de Rosa evoca un amor penetrante que nos capta y nos llega, rosa de fe en un hondo sentir que sabe a Cielo, rompiendo el tenue velo de una mística cantada, produciendo ecos cercanos a lo divino. Esperanza y promesa es Rosa Galdona en esta hora, dado el brío con que la vemos empezar dentro del...

Contra la comodidad de los poderosos, adentrándose en las raíces de la patria, que en realidad es la matria / madre de cada uno de nosotros. Así se muestra la poesía de Elvio Romero , al que tanta admiración rindió Rafael Alberti, que le dedicó algunos de sus libros. Contra la vida quieta es, ante todo, un canto a la vida, a la necesidad de encontrarse con las raíces para emprender un viaje contra la vida quieta, parada, inmóvil de todo lo que huele a poder y a aguas estancadas: "De abajo, / desde abajo, / de allá abajo venimos". Un canto a la patria como madre de todos, la que da...

És un recull de poemes lírics i religiosos, on el poeta ratifica, per primera vegada, la seva imatge més mística i creient. El gruix de poemes del llibre són representatius d'aquesta voluntat de reflexionar sobre la fe religiosa des d'un testimoni propi i també la cerca de la veritat divina. El principal tema, que desenvoluparà en altres poemaris, és Jesús salvador i com la seva figura uneix la terra amb la figura de Déu. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari,...

matar la mare és una sortida de l’armari. Aixopluga el crit d’una emancipació col·lectiva: la dels cossos a qui han dit que no encaixen en la norma perquè són lletjos, improductius o fan nosa. Són versos que rebenten els límits i els timpans. Poden ser llegits com un cop de puny sobre la taula, com un xiscle desesperat o com un orgasme que defuig l’amor romàntic i reclama, impúdic, un plaer sense restriccions morals ni estètiques. «matar la mare és un conjunt de poemes plens de contundència, com un gran cop de puny. D’aquesta obra n’hem valorat la tensió lingüística, ...