Astronomia fonamental (2a edició)

L'astronomia és la ciència més antiga. L'ésser humà s'ha sentit fascinat des de sempre pel firmament estrellat, i ha estudiat els astres amb interès i dedicació, cercant-hi sempre els recursos més adequats. Astronomía funamental, encara que no és un treball de divulgació, constitueix una introducció accessible i molt constructiva als grans temes de l'astrofísica i la cosmologia. Presenta una descripció lúcida del contingut de l'univers conegut, des dels astres del Sistema Solar a les estrelles i les galàxies. La claredat en l'exposició, així com la fluïdesa i l'amenitat del ...

La presente edición del "Herbarium Mutisianum" recoge el catálogo actualizado de un herbario colectado en el siglo XVIII en el Virreinato de Nueva Granada y que forma parte del Patrimonio Histórico Científico y Cultural de la Humanidad. Versa sobre las plantas que José Celestino Mutis (1732-1808) reunió desde su llegada a América en 1760 y, sobre todo, durante la expedición científica que dirigió en aquellos territorios entonces españoles (hoy Colombia) y que, a su muerte, su sobrino Sinforoso Mutis continuó dirigiendo hasta 1816.

La Astrobiología es una ciencia nueva, multidisciplinar, que suscita la atención de muchos científicos. Los más recientes descubrimientos sobre la formación y evolución de la vida en nuestro planeta, así como el descubrimiento de agua fuera de la Tierra, ponen en primer término una pregunta aún sin respuesta precisa: ¿existe vida fuera de la Tierra?

L’arqueologia industrial és una metodologia que permet aprofundir en el coneixement de la societat industrial-capitalista a partir de les restes materials conservades, igual que l’arqueologia tradicional ho fa per a períodes històrics més remots. Fins ara, no obstant això, ha predominat la identificació de la disciplina amb l’estudi i la conservació del patrimoni industrial. Això és així, fonamentalment, perquè l’arqueologia industrial no ha merescut l’atenció dels historiadors de l’època contemporània, ni dels arqueòlegs, per a qui la història de la humanitat...

Se piensa en la lengua que uno habla. El español tiene algunos rasgos característicos. En primer lugar, que es una Weltsprache (lengua universal), es decir, una lengua muy hablada que alberga en su seno experiencias distintas y enfrentadas pues ha sido hablada por vencedores y vencidos, conquistadores y conquistados, metrópoli y periferia. En segundo lugar, que es una lengua impuesta, pues, en efecto, se ha impuesto en España a otras lenguas declaradas extrañas (el árabe y el hebreo) y, en América, a las lenguas prehispánicas. Estos dos rasgos condicionan un modo de pensar específico ...