LA VOZ DE LAS SIRENAS

Una obra fundamental de la lírica española. Las Rimas de Bécquer son hoy la más conocida de las colecciones poéticas del siglo XIX. Exponente de una lírica incómoda en el corsé romántico y casi modernista, estos poemas breves deben su liviandad a un esforzado trabajo de depuración estilística. A su vez, las Leyendas son narraciones fantásticas de tono intimista y lúgubre, basadas en su mayoría en relatos populares, y suponen una de las producciones más representativas del posromanticismo de nuestro país. El catedrático emérito en literatura española de la Universidad...

Un poemario que habla de lo necesario de las despedidas y de la tristeza como acto natural. Un grito que se rebela ante la necesidad actual que nos han impuesto de la felicidad perpetua. «Cada uno de estos poemas es una lágrima. Pequeñas cápsulas redondas y saladas de versos que también se derraman, que brotan, que caen y se escapan de un ojo o a través de un lapicero sujeto por una mano temblorosa. Una mano que escribe y llora, y sabe que de la tristeza también nacen cosas, buenas o malas, pero frecuentemente bellas». La poeta Andrea Valbuena hace en estas páginas un alegato a favor ...

És un recull de poemes lírics i religiosos, on el poeta ratifica, per primera vegada, la seva imatge més mística i creient. El gruix de poemes del llibre són representatius d'aquesta voluntat de reflexionar sobre la fe religiosa des d'un testimoni propi i també la cerca de la veritat divina. El principal tema, que desenvoluparà en altres poemaris, és Jesús salvador i com la seva figura uneix la terra amb la figura de Déu. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari,...

Un viatge poètic a través de les estacions i els cicles naturals, per diferents paisatges i amb l'experiència recent de convertir-se en pare. 'Son' és una interpretació personal del haiku / senryu que busca la seva arrel a la llum del zen -meditació senzilla i quotidiana- sense renunciar a una influència mediterrània, a la imatge i la metàfora tradicional dins la poesia espanyola. Il·lustrat a la manera d'una 'haiga' moderna, les seves instantànies conviden a aturar-s'hi per escoltar el silenciós diàleg entre la nostra veu interior i la natura.