Acerca de esta obra

Normalment, quan es parla de la llengua al segle XIII, s’hi plana al damunt la immensa ombra de la personalitat de Ramon Llull i sovint la resta de la producció de la centúria queda una mica arraconada. Ací hem volgut que això no passara i hem obert el ventall per tractar també d’aquesta part menys conreada. Començant per Arnau de Vilanova, tenim l’estudi de la confluència del romanç i l’àrab, la llengua de la Crònica des de diverses perspectives i l’adaptació aragonesa, la consciència lingüística catalana de l’època, la situació sociolingüística en la València d’aquest segle fins a arribar a Jofre de Foixà, autor de les Regles de trobar, que estableixen el bon ús trobadoresc.