La elección del castigo

Formación Cívica y Ética 1 favorece la toma de conciencia de los alumnos de secundaria sobre los principios y valores que orientan las acciones en la búsqueda del bien para sí y para los demás, para lo cual propicia la reflexión, el análisis, el diálogo, la discusión y la toma de postura. A través de las actividades del libro, al estudiante sede plantean distintas situaciones para que tome decisiones considerando tanto su dignidad y bienestar como los de los demás.

Els éssers humans estan programats universalment per compartir les seves emocions. La seva cara i el seu cos són els mitjans a través dels quals es transmeten inconscientment les principals informacions sobre la naturalesa dels seus sentiments. La sinerologia té com a objecte la lectura d'aquest llenguatge. Fundada fa menys de 10 anys a partir dels descobriments més recents en l'àmbit de la comunicació i de les neurociències, és en l'actualitat l'única clau de lectura del llenguatge no verbal inconscient susceptible de descodificar, de manera alhora metòdica i exhaustiva, les...

Mientras que la recepción en Francia de los escritos de los discípulos de Ernst H. Kantorowicz ha suscitado un rico debate –que ha contribuido a crear el campo teórico y metodológico de la investigación sobre el ceremonial y la etiqueta–, en la historiografía española los estudios sobre el ritual cortesano (salvo honrosas y escasas excepciones) carecen de tradición y significado, lo que quizás pueda explicarse porque ha existido una separación entre historiadores y antropólogos en la estructura interna de la epistemología de las ciencias históricas. En este libro, la...

Normalment, quan es parla de la llengua al segle XIII, s’hi plana al damunt la immensa ombra de la personalitat de Ramon Llull i sovint la resta de la producció de la centúria queda una mica arraconada. Ací hem volgut que això no passara i hem obert el ventall per tractar també d’aquesta part menys conreada. Començant per Arnau de Vilanova, tenim l’estudi de la confluència del romanç i l’àrab, la llengua de la Crònica des de diverses perspectives i l’adaptació aragonesa, la consciència lingüística catalana de l’època, la situació sociolingüística en la València...