Rembrandt, 1606-1669

Des de la segona meitat del segle XIV, València inicià un progressiu ascens social i econòmic que es va plasmar artísticament en l'arribada de mestres pintors de diverses procedències, cosa que va donar lloc a la realització d'obres d'art d'una gran qualitat en un ambient molt favorable. És l'inici i punt de referència de l'anomenat Segle d'Or valencià. Aquest llibre se centra en l'anàlisi del període del gòtic internacional a València des d'una àmplia perspectiva, i estudia l'aparició i la trajectòria de cadascun dels grans pintors o els patrons que van consolidar València...

Epicentro de la avanzada artística argentina de los años sesenta, el Instituto Di Tella ocupa un lugar destacado en el campo teatral argentino del período. Teatro que busca renovar sus formas tradicionales. Escena que expande sus límites disciplinares para acercarse a la danza, la música, la performance, el audiovisual, los medios de comunicación, las tecnologías y la cultura de masas. Espectáculo como noción que permite, finalmente, aproximarse a los procesos de modernización cultural de la época. De este modo, las fronteras teatrales se vuelven porosas y la sala del Di Tella se...

No. 73: EL INDIGENISMO AMERICANO Ponencias presentadas en las Primeras Jornadas sobre Indigenismo, celebrado en la UAM en 1998, acerca de la influencia de las lenguas y culturas amerindias en los territorios hispanoamericanos.

Diego Velázquez (Séville, 1599 – Madrid, 1660) Diego Velázquez était un artiste anticonformiste de l'ère baroque. A l'âge de vingt-quatre ans, Velázquez fit son premier voyage à Madrid avec son professeur, Francisco Pacheco, rencontré à Séville. Rapidement, il se qualifia comme maître peintre. Le roi Philippe IV remarqua son génie et le nomma peintre de cour en 1627. Peu après, l'artiste se lia d'amitié avec Rubens à Madrid. Il développa une approche plus réaliste de l'art religieux, où les personnages sont représentés de façon naturaliste et non pas idéalisée. Son...